5.000 milions d’euros i 300.000 famílies enganyades mereixen la justícia i els aclariments clars sobre d’un dels escàndols financers més greus dels darrers anys
Ho vam advertir des del directe!cat
a la constitució de la comissió d’investigació sobre les caixes i avui
s’ha confirmat, CiU, PSC, i PP han impedit la compareixença del
President de La Caixa, Isidre Fainè i dels altres bancs que més
participacions preferents han emès. No tant sols no s’investigarà
l’engany de les preferents, sinó que tampoc és no podrà investigar el
perquè de la liquidació del model de caixes catalanes. El silenci de “La Caixa” davant l’eliminació de tota la competència mereix també una explicació,
o la mateixa adquisició a corre-cuita de la Caixa de Girona que també
quedarà silenciada. Una comissió parlamentaria que neix tocada de mort i
que algunes de les persones citades ni tant sols es presentaran, és insòlit que citem a declararà a Rodrígo Rato i no a Fainé.
Claus per entendre la no compareixença de La Caixa
La primera i única caixa que ens queda s’ha convertit en un gegant en regim de monopoli, en el seu Consell d’administració hi han passat i encara hi són destacats polítics dels tres partits que han impedit la seva compareixença, i l’entitat ha concedit crèdits en condicions fora de mercat al mateixos partits polítics i també a alguns dels seus dirigents destacats. La seva capacitat d’influència és molt gran, i el seu poder total, i avui “La Caixa” ha derrotat la democràcia i la transparència. Un cop dur per la credibilitat de l’univers polític, sense posar els polítics dins el mateix sac. CiU, PSC i PP han de donar explicacions als afectats de les participacions preferents.
La Caixa va emetre les primeres participacions preferents des de les Illes Caiman
La prova més evident de la poca llum amb que la principal entitat del país va actuar a l’hora de col•locar les participacions preferents entre els seus clients, la lletra petita d’aquest producte financer constava de més de 100 pagines, i va ser col•locat a persones principalment jubilades i que difícilment podien entendre un producte financer considerat d’alt risc pel mateix Banc d’Espanya. Tant sols La Caixa va emetre 5.000 milions d’euros de participacions preferents i 300.000 famílies afectades. I tot aquest escàndol no ha de ser clarificat al Parlament de Catalunya?
El silenci de “La Caixa” davant la desaparició del model català de caixes no mereix una explicació?
En un vist i no vist, Catalunya ha perdut la totalitat de les seves caixes, amb el silenci de la Conselleria d’Economia, tant del Conseller Castells com de l’actual, Mas-Colell, i diem totes perquè “La Caixa” l’inventora de convertir en negoci financer de les caixes amb bancs passà a ser víctima de la seva pròpia estratègia amb la recomanació d’Europa que cap caixa podrà tenir una participació decisiva en els bancs que han creat.
No cal investigar que passarà amb el futur de “CaixaBank”
“La Caixa” va dir que la constitució de “CaixaBank” garantia el futur de l’entitat, i ara resulta que les seves aspiracions de grandesa són la mostra de la seva debilitat, hem perdut les caixes catalanes i ara podem perdre “La Caixa” i davant aquesta nova situació no cal portar els executius de “La Caixa” a la Comissió d’investigació sobre les caixes i la seva gestió?
No cal investigar les inversions de “La Caixa” en les grans empreses endeutades del IBEX-35?
Les 15 empreses més endeutades del IBEX-35 deuen als banc més de 200.000 milions d’euros, quants d’aquests milions, molts de difícil cobrament té l’única caixa catalana? Què representa de risc per l’entitat aquestes milionàries xifres? Són aquests milions els que impedeixen que la petita i mitjana empresa, els autònoms i els emprenedors no tinguin accés als crèdits? La política de participacions en les empreses més endeutades del IBEX-35 és una bona política econòmica per la solvència de l’entitat? Estan suficientment garantits els crèdits amb aquestes empreses? Tenim dret a saber-ho, el futur de La Caixa ens interessa a tots, si seguim els principis dels seus fundadors.
La primera i única caixa que ens queda s’ha convertit en un gegant en regim de monopoli, en el seu Consell d’administració hi han passat i encara hi són destacats polítics dels tres partits que han impedit la seva compareixença, i l’entitat ha concedit crèdits en condicions fora de mercat al mateixos partits polítics i també a alguns dels seus dirigents destacats. La seva capacitat d’influència és molt gran, i el seu poder total, i avui “La Caixa” ha derrotat la democràcia i la transparència. Un cop dur per la credibilitat de l’univers polític, sense posar els polítics dins el mateix sac. CiU, PSC i PP han de donar explicacions als afectats de les participacions preferents.
La Caixa va emetre les primeres participacions preferents des de les Illes Caiman
La prova més evident de la poca llum amb que la principal entitat del país va actuar a l’hora de col•locar les participacions preferents entre els seus clients, la lletra petita d’aquest producte financer constava de més de 100 pagines, i va ser col•locat a persones principalment jubilades i que difícilment podien entendre un producte financer considerat d’alt risc pel mateix Banc d’Espanya. Tant sols La Caixa va emetre 5.000 milions d’euros de participacions preferents i 300.000 famílies afectades. I tot aquest escàndol no ha de ser clarificat al Parlament de Catalunya?
El silenci de “La Caixa” davant la desaparició del model català de caixes no mereix una explicació?
En un vist i no vist, Catalunya ha perdut la totalitat de les seves caixes, amb el silenci de la Conselleria d’Economia, tant del Conseller Castells com de l’actual, Mas-Colell, i diem totes perquè “La Caixa” l’inventora de convertir en negoci financer de les caixes amb bancs passà a ser víctima de la seva pròpia estratègia amb la recomanació d’Europa que cap caixa podrà tenir una participació decisiva en els bancs que han creat.
No cal investigar que passarà amb el futur de “CaixaBank”
“La Caixa” va dir que la constitució de “CaixaBank” garantia el futur de l’entitat, i ara resulta que les seves aspiracions de grandesa són la mostra de la seva debilitat, hem perdut les caixes catalanes i ara podem perdre “La Caixa” i davant aquesta nova situació no cal portar els executius de “La Caixa” a la Comissió d’investigació sobre les caixes i la seva gestió?
No cal investigar les inversions de “La Caixa” en les grans empreses endeutades del IBEX-35?
Les 15 empreses més endeutades del IBEX-35 deuen als banc més de 200.000 milions d’euros, quants d’aquests milions, molts de difícil cobrament té l’única caixa catalana? Què representa de risc per l’entitat aquestes milionàries xifres? Són aquests milions els que impedeixen que la petita i mitjana empresa, els autònoms i els emprenedors no tinguin accés als crèdits? La política de participacions en les empreses més endeutades del IBEX-35 és una bona política econòmica per la solvència de l’entitat? Estan suficientment garantits els crèdits amb aquestes empreses? Tenim dret a saber-ho, el futur de La Caixa ens interessa a tots, si seguim els principis dels seus fundadors.
Font: directe.cat
Fotos de ayer en el Parlament
Fotos de Juan Pedro Cañadas
No hay comentarios:
Publicar un comentario