VÍCTOR ROMERO / ORIOL PUIG L'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (Aicec) calcula que hi ha més de 30.000 gironins afectats per productes d'inversió d'alt risc, sobretot participacions preferents i deute subordinat.
Segons el responsable de comunicació de d'Aicec, Gianfranco Pani, a Girona hi ha una proporció de població afectada superior a la mitjana: "Les entitats van comercialitzar aquests productes sobretot entre gent gran, i Girona té una població més envellida que Barcelona o Tarragona, i sobretot, una renda per càpita i una capacitat d'estalvi superior".
Aquesta entitat, integrada a l'organització estatal Adicae, ja ha celebrat diverses assemblees d'afectats a Girona, on centenars de persones s'han interessat per la demanda col·lectiva que s'està tramitant contra les entitats que han comercialitzat aquests productes.
En les darreres setmanes, Diari de Girona, ha conegut els casos de desenes de persones que han contractat aquest tipus de productes, sobretot participacions preferents. Tot i que alguns coneixien la tipologia del producte , la major part ho van fer pensant que invertien en quelcom similar al un dipòsit a termini fix amb la possibilitat de recuperar la totalitat del capital.
En realitat, les preferents no tenen data de venciment i la seva rendibilitat depèn dels resultats del banc que les emet.
"Són productes financers complexos d'alt risc" comenta Pani, qui afegeix que "la majoria d'afectats que atenem, van contractar més d'un producte tòxic".
Efecte col·lateral del canvi
A tot l'Estat, hi ha centenars de milers d'inversors que han vist atrapats els seus estalvis per les participacions preferents. Més de 700.000 clients, segons l'associació d'usuaris de banca Adicae, van comprar aquest actiu financer sota el reclam de la seva alta rendibilitat sense adonar-se que els seria molt difícil recuperar la inversió quan vinguessin maldades
Les participacions preferents sense un instrument semblant a les accions però sense drets polítics la remuneració de les quals oscil·la en funció dels beneficis de l'entitat emissora. Es tracta d'un producte d'estalvi de caràcter perpetu que ni es cancel·la ni s'amortitza, de manera que la recuperació de l'estalvi només pot obtenir a través de la seva venda al mercat secundari i el seu valor real oscil·la en funció de la seva cotització en el moment de l'intercanvi.
Producte no cobert per garantia
La crisi financera ha provocat que moltes entitats hagin deixat de pagar els interessos al registrar pèrdues sense que els clients puguin recuperar la inversió realitzada. S'estima que des de 1998, quan van començar a comercialitzar-se en les oficines bancàries, les entitats han captat almenys 26.926 milions d'euros dels estalviadors amb les preferents. Adicae sosté que molts clients no van ser informats de les característiques exactes del producte financer.
Entitats que han registrat pèrdues com la CAM, han deixat d'abonar el cupó i han exasperat els compradors de preferents, que es troben amb un producte no cobert pel Fons de Garantia de Dipòsits, i el valor líquid del qual al mercat secundari està molt per sota de la inversió inicial per l'absència de demanda. La CAM va captar entre 2001 i 2009 gairebé 1.400 milions d'euros en preferents.
Els nous requisits de capital imposats per les autoritats europees i el Govern d'Espanya per a les entitats financeres s'han convertit en l'única sortida per als estalviadors que volen recuperar diners. Les preferents no computen com a capital bàsic, de manera que moltes entitats s'han llançat a canviar-les per accions i obligacions convertibles en accions, que sí permeten complir els requisits del denominat ràtio Tier 1. Les ofertes dels bancs no cobreixen normalment el valor nominal de la participació preferent. El problema d'aquest intercanvi és que pot tenir un efecte col·lateral sobre els accionistes anteriors, ja que de fet suposa elevar el nombre d'accions en circulació i, per tant, disminuir els dividends derivats de futurs beneficis. Aquesta circumstància pressiona al seu torn a la baixa el valor en borsa dels títols, fet que redueix la liquiditat de la inversió dels accionistes tradicionals.
Els analistes ja han advertit que a l'hora de fixar els preus objectius de les accions en les seves recomanacions de compra tindran en compte els canvis de preferents i la posada al mercat de nous títols.
No obstant això, algunes entitats sostenen que l'intercanvi beneficia a tothom perquè permet complir els requisits marcats per les autoritats financeres i per tant augmentar la solvència dels bancs, el que repercuteix positivament en la seva valoració.
Font:http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2012/02/27/30000-afectats-invertir-productes-financers-toxics/549266.html
lunes, 27 de febrero de 2012
domingo, 26 de febrero de 2012
El problema de les participacions preferents
El problema de les participacions preferents
L'analista de AIF explica els pros i contres d'aquest producte en el que milers d'estalviadors estan atrapats per les entitats financeres
Molt s'està parlant aquests dies dels inversors que al seu dia van apostar per un producte anomenat " participacions preferents "emeses, en general, per moltes entitats financeres, un producte que era bastant desconegut per a moltes persones però un producte considerat fins fa poc com a molt segur i rendible per molts dels inversors que van arribar a adquirir-lo.
Per poder analitzar la situació, en primer lloc, caldria recordar de quin tipus de producte estem parlant: les participacions preferents són títols considerats híbrids, a mig camí entre la renda fixa i la renda variable, ja que sense arribar a ser accions, comptabilitzaven com a recursos propis per a les entitats que les emetien.
Els més curiós és l'engany a què pot portar el nom de "preferent", que es refereix al fet que si l'entitat emissora fes fallida, les forquilles de preferents cobrarien, si quedés prou patrimoni , abans que els accionistes (tindrien preferència sobre els accionistes) , però també és cert que cobrarien per darrere de tots els altres creditors de l'entitat emissora, de manera que, en la pràctica, les probabilitats de recuperar els diners en cas de fallida serien pràcticament nul · les.
Per si això fos poc complex, el cobrament dels generosos cupons que prometien les preferents no està garantit, ja que està subjecte a la consecució, per part de l'entitat emissora, d'uns determinats beneficis.
I per si tot això encara fos poc, estem davant un producte amb venciment perpetu i sense liquiditat en els mercats financers, ja que no existeixen inversors interessats en comprar-les i els anomenats "creadors de mercat" només estan disposats a fer-ho a preus molt baixos , per exemple, al 50% del valor nominal, el que en la pràctica faria que si un inversor les ven a aquest preu perdria la meitat del capital que va invertir.
Resulta sorprenent, per utilitzar un terme suau, que en els últims anys aquest producte s'hagi col · locat massivament per part de les entitats financeres entre milers de petits, i no tan petits, estalviadors, que tenien un perfil de risc conservador i no tenien ni la més remota idea de les veritables característiques d'aquest producte, que acabem de comentar.
Excepte honroses excepcions, la comercialització d'aquest producte ha deixat molt a desitjar, ja que, una vegada més, els assessors financers empleats de la banca no han explicat prou bé els riscos del producte, a causa de la pressió i el conflicte d'interès als que estaven sotmesos perquè l'únic objectiu de les entitats era col · locar el producte com fos.
Avui, molts assessors d'inversió independents ens trobem amb multitud de clients "enxampats" amb aquests productes, que no poden recuperar la seva inversió i que es veuen forçats a mantenir els seus diners invertit en una entitat en què han perdut tota la confiança.
Les operacions de canvi que finalment s'han dut a terme o s'estan duent a terme per part de les entitats són variades i necessiten d'una anàlisi individual, però en bastants casos s'està abusant novament del client obligant-lo a canviar els seus preferents per accions en un futur, establint ara un preu de l'acció que potser en el moment de la conversió s'hagi ensorrat, amb la consegüent pèrdua del capital invertit.
O pitjor encara, en algunes operacions de canvi, s'obliga els inversors a canviar i mantenir durant llargs períodes, per exemple durant 10 anys, deute subordinat, a un interès molt per sota del mercat per aquest tipus d'inversió, el que fa impossible que abans dels 10 anys es pugui vendre aquest producte en mercat secundari sense patir una voluminosa pèrdua de capital, i per tant, obligarà els inversors a mantenir els diners invertits fins al venciment, els agradi o no els agradi.
Per tant, podem parlar d'un autèntic " corralito "a l'espanyola, que és inimaginable en països més avançats financerament però que de produir-se en algun d'aquests països, hauria tingut importants conseqüències per als directius de les entitats responsables. Aquí, però, tots tan contents.
No voldria acabar sense fer una reflexió sobre la nul · la utilitat de la Mifid en aquests casos.
En efecte, la directiva europea que suposadament havia de protegir els petits inversors ha demostrat ser paper mullat, ja que les entitats continuen col · locant al seu antull els productes que els interessen en detriment dels interessos dels inversors particulars, que estan en clar desavantatge per la seva baixa cultura financera.
Una situació que té poques possibilitats de canviar, ja que la reestructuració financera que estem vivint ens està portant a la formació d'un oligopoli bancari, amb l'excusa de la crisi, el que provocarà una disminució de la competència entre entitats, i per tant perjudicarà als inversors i afavorirà la continuació d'aquest tipus de pràctiques.
Per més que ho repeteixin alguns polítics, banquers i mitjans de comunicació, és una enorme fal · làcia que l'única forma de sobreviure avui dia per als bancs sigui convertir-se en entitats de major grandària, i tenim alguns exemples al nostre país que tossudament ens demostren que es pot ser petit o mitjà, i alhora molt eficient.
Tots sortiríem guanyant. El model a seguir és Regne Unit, on els assessors independents són un actor fonamental en el sistema financer, però aquí encara estem, malauradament, a anys llum.
Arcadi Orrit , director d'Inversió de AIF (Associació de Professionals Assessors Independents Financiers).
Font:http://www.lavanguardia.com/economia/20120221/54258094071/el-problema-de-las-participaciones-preferentes.
L'analista de AIF explica els pros i contres d'aquest producte en el que milers d'estalviadors estan atrapats per les entitats financeres
Molt s'està parlant aquests dies dels inversors que al seu dia van apostar per un producte anomenat " participacions preferents "emeses, en general, per moltes entitats financeres, un producte que era bastant desconegut per a moltes persones però un producte considerat fins fa poc com a molt segur i rendible per molts dels inversors que van arribar a adquirir-lo.
Per poder analitzar la situació, en primer lloc, caldria recordar de quin tipus de producte estem parlant: les participacions preferents són títols considerats híbrids, a mig camí entre la renda fixa i la renda variable, ja que sense arribar a ser accions, comptabilitzaven com a recursos propis per a les entitats que les emetien.
Els més curiós és l'engany a què pot portar el nom de "preferent", que es refereix al fet que si l'entitat emissora fes fallida, les forquilles de preferents cobrarien, si quedés prou patrimoni , abans que els accionistes (tindrien preferència sobre els accionistes) , però també és cert que cobrarien per darrere de tots els altres creditors de l'entitat emissora, de manera que, en la pràctica, les probabilitats de recuperar els diners en cas de fallida serien pràcticament nul · les.
Per si això fos poc complex, el cobrament dels generosos cupons que prometien les preferents no està garantit, ja que està subjecte a la consecució, per part de l'entitat emissora, d'uns determinats beneficis.
I per si tot això encara fos poc, estem davant un producte amb venciment perpetu i sense liquiditat en els mercats financers, ja que no existeixen inversors interessats en comprar-les i els anomenats "creadors de mercat" només estan disposats a fer-ho a preus molt baixos , per exemple, al 50% del valor nominal, el que en la pràctica faria que si un inversor les ven a aquest preu perdria la meitat del capital que va invertir.
Resulta sorprenent, per utilitzar un terme suau, que en els últims anys aquest producte s'hagi col · locat massivament per part de les entitats financeres entre milers de petits, i no tan petits, estalviadors, que tenien un perfil de risc conservador i no tenien ni la més remota idea de les veritables característiques d'aquest producte, que acabem de comentar.
Excepte honroses excepcions, la comercialització d'aquest producte ha deixat molt a desitjar, ja que, una vegada més, els assessors financers empleats de la banca no han explicat prou bé els riscos del producte, a causa de la pressió i el conflicte d'interès als que estaven sotmesos perquè l'únic objectiu de les entitats era col · locar el producte com fos.
Avui, molts assessors d'inversió independents ens trobem amb multitud de clients "enxampats" amb aquests productes, que no poden recuperar la seva inversió i que es veuen forçats a mantenir els seus diners invertit en una entitat en què han perdut tota la confiança.
Les operacions de canvi que finalment s'han dut a terme o s'estan duent a terme per part de les entitats són variades i necessiten d'una anàlisi individual, però en bastants casos s'està abusant novament del client obligant-lo a canviar els seus preferents per accions en un futur, establint ara un preu de l'acció que potser en el moment de la conversió s'hagi ensorrat, amb la consegüent pèrdua del capital invertit.
O pitjor encara, en algunes operacions de canvi, s'obliga els inversors a canviar i mantenir durant llargs períodes, per exemple durant 10 anys, deute subordinat, a un interès molt per sota del mercat per aquest tipus d'inversió, el que fa impossible que abans dels 10 anys es pugui vendre aquest producte en mercat secundari sense patir una voluminosa pèrdua de capital, i per tant, obligarà els inversors a mantenir els diners invertits fins al venciment, els agradi o no els agradi.
Per tant, podem parlar d'un autèntic " corralito "a l'espanyola, que és inimaginable en països més avançats financerament però que de produir-se en algun d'aquests països, hauria tingut importants conseqüències per als directius de les entitats responsables. Aquí, però, tots tan contents.
No voldria acabar sense fer una reflexió sobre la nul · la utilitat de la Mifid en aquests casos.
En efecte, la directiva europea que suposadament havia de protegir els petits inversors ha demostrat ser paper mullat, ja que les entitats continuen col · locant al seu antull els productes que els interessen en detriment dels interessos dels inversors particulars, que estan en clar desavantatge per la seva baixa cultura financera.
Una situació que té poques possibilitats de canviar, ja que la reestructuració financera que estem vivint ens està portant a la formació d'un oligopoli bancari, amb l'excusa de la crisi, el que provocarà una disminució de la competència entre entitats, i per tant perjudicarà als inversors i afavorirà la continuació d'aquest tipus de pràctiques.
Per més que ho repeteixin alguns polítics, banquers i mitjans de comunicació, és una enorme fal · làcia que l'única forma de sobreviure avui dia per als bancs sigui convertir-se en entitats de major grandària, i tenim alguns exemples al nostre país que tossudament ens demostren que es pot ser petit o mitjà, i alhora molt eficient.
Tots sortiríem guanyant. El model a seguir és Regne Unit, on els assessors independents són un actor fonamental en el sistema financer, però aquí encara estem, malauradament, a anys llum.
Arcadi Orrit , director d'Inversió de AIF (Associació de Professionals Assessors Independents Financiers).
Font:http://www.lavanguardia.com/economia/20120221/54258094071/el-problema-de-las-participaciones-preferentes.
sábado, 25 de febrero de 2012
Una Guadix.tv Informativos 10-02-2012 Afectados Participaciones
Una Guadix.tv Informativos 10-02-2012 Afectados Participaciones Preferentes explican como les ofrecieron las PP.
Font:http://www.youtube.com/user/UnaTVGuadix
Font:http://www.youtube.com/user/UnaTVGuadix
Manifestación en Málaga contra la Caixa (16-2-12)
Concentración en la puerta de la oficina principal de la Caixa en Málaga, convocada por ADICAE y los afectados por los problemas de las Participaciones Preferentes.
Font:http://www.youtube.com/user/SandraTraducciones
Font:http://www.youtube.com/user/SandraTraducciones
Unas de cal y otras de arena
En 'La Bolsa y la vida' venimos hablando desde hace años de los riesgos que tenía la inversión en 'participaciones preferentes' y denunciando las malas prácticas que las entidades financieras habían seguido en su comercialización. Día tras día se van conociendo más casos y los más de 700.000 afectados se están animando a denunciar públicamente como fueron 'estafados' y se abusó de la confianza depositada en los empleados de las entidades financieras. En este video, grabado en Villanueva de Córdoba, diversos afectados cuentan su triste experiencia. Invito a todos los que trabajamos en el sector financiero a reflexionar sobre lo ocurrido y a desterrar 'el todo vale' para colocar productos financieros a nuestros clientes.
La semana ha estado marcada por la habitual 'ducha escocesa' que recibimos los ciudadanos. El 'agua fría' ha venido del empeoramiento de las previsiones macroeconómicas de las que deriva que se va a seguir destruyendo empleo y profundizando en los recortes . El 'agua caliente' viene del plan de pagos a proveedores de las Administraciones Públicas que supondrá un respiro para muchas pequeñas y medianas empresas, así como de la toma en consideración por parte del Gobierno de las propuestas realizadas por la Defensora del Pueblo en funciones para poner freno a la espiral de desahucios.
De imprescindible lectura es el informe publicado por Cáritas Española, y realizado por la Fundación Foessa, que concluye que una pobreza más extensa, más intensa y más crónica se extiende por nuestro país. De forma fehaciente se demuestra una vez más que el modelo económico vigente genera pobreza y acrecienta la desigualdad social, no sólo en el mal llamado 'Tercer Mundo' sino en nuestro propio país.
¿Hasta cuándo vamos a seguir mirando a otro lado? Permítannos citar de nuevo a Fray Luis de León como hicimos la semana pasada: "Los pastores serán brutales mientras las ovejas sean estúpidas."
Font:No le digas a mi madre que trabajo en Bolsa: Unas de cal y otras de arena
La Caja cancela la reunión con los afectados de las participaciones preferentes
Noticias agencias
La Caja cancela la reunión con los afectados de participaciones preferentes
24-02-2012 / 18:50 h EFE
Adicae ha señalado que Caja Cantabria ha cancelado la reunión que hoy iba a tener su presidente, Enrique Ambrosio, con los afectados por las participaciones preferentes en la región, con el argumento de que esta entidad forma parte de Liberbank, que es la que "toma las decisiones financieras".
Los afectados por las preferentes en Cantabria, convocados por Adicae (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros), realizaron ayer una concentración ante la sede de Caja Cantabria para reclamar una solución al problema de estas participaciones y otros productos tóxicos.
Estaba previsto que después de esa concentración hoy, viernes, se produjera un encuentro con el presidente de Caja Cantabria, Enrique Ambrosio.
Pero, según informa Adicae en una nota de prensa, ese encuentro fue cancelado "en extrañas circunstancias" y "sólo cinco minutos después de finalizar la concentración" de ayer.
Adicae explica que esta misma mañana el propio presidente de Caja Cantabria comunicó por teléfono al representante de este colectivo en la región, Juan Manuel Brun, los motivos de la cancelación.
"Según manifestó el presidente de la entidad, cancelaba la reunión porque no tenía sentido, ya que Caja Cantabria forma parte de Liberbank, que es la que toma las decisiones financieras", indica Adicae en su comunicado.
Y, a preguntas de Brun, Ambrosio "manifestó que no sabía ni cuándo iba a ser el canje de preferentes, ni por qué productos se iban a canjear", critica Adicae, que añade que el presidente de la Caja "tampoco habló de que estuvieran trabajando en aportar soluciones temporales" para los afectados.
Adicae puntualiza que continúa abierta al diálogo con cualquier entidad que proteja los intereses de los consumidores, "tal y como ha hecho en muchos casos a lo largo de más de 24 años de existencia".
Font:http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1110574
La Caja cancela la reunión con los afectados de participaciones preferentes
24-02-2012 / 18:50 h EFE
Adicae ha señalado que Caja Cantabria ha cancelado la reunión que hoy iba a tener su presidente, Enrique Ambrosio, con los afectados por las participaciones preferentes en la región, con el argumento de que esta entidad forma parte de Liberbank, que es la que "toma las decisiones financieras".
Los afectados por las preferentes en Cantabria, convocados por Adicae (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros), realizaron ayer una concentración ante la sede de Caja Cantabria para reclamar una solución al problema de estas participaciones y otros productos tóxicos.
Estaba previsto que después de esa concentración hoy, viernes, se produjera un encuentro con el presidente de Caja Cantabria, Enrique Ambrosio.
Pero, según informa Adicae en una nota de prensa, ese encuentro fue cancelado "en extrañas circunstancias" y "sólo cinco minutos después de finalizar la concentración" de ayer.
Adicae explica que esta misma mañana el propio presidente de Caja Cantabria comunicó por teléfono al representante de este colectivo en la región, Juan Manuel Brun, los motivos de la cancelación.
"Según manifestó el presidente de la entidad, cancelaba la reunión porque no tenía sentido, ya que Caja Cantabria forma parte de Liberbank, que es la que toma las decisiones financieras", indica Adicae en su comunicado.
Y, a preguntas de Brun, Ambrosio "manifestó que no sabía ni cuándo iba a ser el canje de preferentes, ni por qué productos se iban a canjear", critica Adicae, que añade que el presidente de la Caja "tampoco habló de que estuvieran trabajando en aportar soluciones temporales" para los afectados.
Adicae puntualiza que continúa abierta al diálogo con cualquier entidad que proteja los intereses de los consumidores, "tal y como ha hecho en muchos casos a lo largo de más de 24 años de existencia".
Font:http://www.abc.es/agencias/noticia.asp?noticia=1110574
El nou escàndol de la banca PARTICIPACIONS PREFERENTS
Xerrada feta per Pere Massagué, coordinador d'AICEC-ADICAE (Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas y Seguros de España) sobre el nou escàndol de la banca: LES PARTICIPACIONS PREFERENTS. Alcanar 23-2-2012.
Font:http://www.youtube.com/user/tiolluiset
Font:http://www.youtube.com/user/tiolluiset
Suscribirse a:
Entradas (Atom)